Més de 250 anys de Carnaval a Vilanova.

El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes. L’any 1939 aquesta ordre es faria extensiva a tot l’Estat Espanyol amb el triomf de les forces faccioses del general Franco.

La població de Vilanova i la Geltrú no va fer cas a aquesta ordre i va seguir celebrant el Carnaval, discretament, però obertament. De primer van recomençar els balls de màscares a les societats recratives i culturals. Sobre els anys 50, es va sortir al carrer amb la cara tapada el Dissabte de Mascarots. Durant aquells anys, les dècades dels 50,60 i 70  el Carnaval de Vilanova va esdevenir el Carnaval de Catalunya i la mena de festa que era el Carnaval i de la manera de celebrar-la que tenien els vilanovins van aprendre molts catalans i catalanes, i també grups escènics com els Comediants, que van passar per aquells Dissabtes de Mascarots més de quatre i cinc anys seguits, i els primers membres de la Fura dels Baus. Vilanova no va ser l’única població on es celebrava aquesta festa malgrat la prohibició: algunes van ser  festes a Primavera, altres canviant el nom el com a  Festes d’Hivern, però la diferencia entre el carnaval vilanoví i el de la majoria d’aquestes altres poblacions estava (i encara segueix estant-ho avui) en que Vilanova continuava celebrant la festa seguint el calendari tradicional dels actes carnavalescos, que d’any en any augmentava de dies.

Als anys 60 s'iniciava al Dijous Gras, amb la Xatonada. Avui aquesta data d’inici del Carnaval ha esdevingut comuna a tot Catalunya, però durant els llargs anys de prohibició franquista el Dijous Gras no era res més que un altre dia de la setmana.

 A partir de finals dels 50 van començar les Comparses (les guerres de caramels), i el Dimecres de Cendra, darrer dia del Carnaval, se celebrava l’Enterrament de la Sardina amb un animat ball de disfresses i posterior lectura del Testament de Carnestoltes, al teatre de la Confraria de Pescadors. Cap els 70, aquells tres actes del Carnaval a la ciutat, van anar creixent i omplint el calendari: El Ball de Mantons el dissabte abans del Dijous Gras, assaigs de rues i cavalcades, balls i més balls de Carnaval a les Societats… Per fi, l’any 1976, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú va reeixir amb tot el seu esplendor amb la celebració de l’Arrivo, l’arribada del Rei Carnestoltes i la lectura del Sermó públic, satíric i fins hi tot procàç, però sense censura de cap mena, a la Plaça de la Vila. Encara després s’hi afegí la Comparsa del Vidalot, el Dimarts de Carnaval, el Moixó Foguer, els actes esportius de conya, i mil altres activitats carnavaleres condimentades amb l’afilat humor, que molts anys d’experiència carnavalesca ha proporcionat a la vila. 

El Carnaval de Vilanova, que de bon tros és un dels pocs carnavals catalans que ha sabut mantenir-se dins la tradició de la festa mediterrània, s'ha distanciat, tot el  possible, de contaminacions televisives vulgaritzants.

Una nota final: al Carnaval de Vilanova no vingueu sols, no és festa per a solitaris.